RESSENYA: Història d'un rei vell que tenia el nas vermell

Pitarch, J.LL. (1996). Història d’un rei vell que tenia el nas vermell. Alzira: Bromera. (Col·lecció “Micalet teatre”, núm. 5), 72 p.

Josep Lluís Pitarch va nàixer a Albal (l’Horta) a l’any 1942. Se’l coneix com el gran lluitador per la nostra llengua, afirmant que “si els valencians ens sentim valencians, la llengua perdurarà”. Inicia l’activitat docent a l’Institut de Silla i forma a professors de valencià. Participa en el Servei de Normalització Lingüística a la U. De València i també a la Conselleria d’Educació. Com a escriptor podem destacar els seus articles que es relacionen completament amb l’ensenyament en valencià. Podem destacar els publicats en: Saó, Perspectiva escolar o Valencia setmanal. Autor d’un dels més grans encreuats a la revista LEVANTE, que serveix com recurs d’entreteniment als centres.  Aquesta obra és la primera de teatre infantil que publica.

L’il·lustrador és Roger Pitarch i Garcia. Va nàixer al 1974. Té una cara polifacètica: esports, i atret per la narrativa i el teatre. Publica el conte de El llibre de diable. El destaquem per la seua il·lustració en llibres com: Cavil·la la càbala i Passar-s’ho bé i aprendre de lletra.

Primerament, un narrador entra en escena per escoltar una història que de segur agradarà a tothom ja que es tracta d’una història antiga com les rondalles.

La història tracta d’un rei, anomenat Ruc Primer, que li agradava molt el vi, tant que es bevia totes les botes que podia. És tal la seua obsessió per l’alcohol, sobretot pels vins, que mai està content amb el que té i sempre buscava un que tinguera millor qualitat. D’aquesta manera i amb la influència del seu bufó, obliga a la seua filla, la princesa Maria a casar-se amb el xic que millor vi li duguera de la seua terra. El rei, no es va preocupar sobre el que realment volia la seua filla, i va prendre una actitud egoista i molt autoritària. Maria estava molt trista perquè ja estava enamorada d’un trobador. Aixina, van arribar gent de totes les terres oferint al rei els seus millors vins (de Banyeres, de Requena...). De tant beure vi, el rei va morir i la princesa plora desconsolada perquè ja no té ni pare ni mare.

La princesa coneix al trobador i s’enamoren bojament ja que aquest li canta una història d’amor i li fa saber a la princesa que a ell no li agrada res l’alcohol. Aixina, es van casar i arriben els convidats amb aliments i coses típiques de cada lloc de la terra d’on venen. (es repeteix la mateixa escena que abans però sense l’alcohol).

Respecte a la temàtica dir que denúncia de les conseqüències que provoca l’excés d’alcohol en les persones: el Rei Ruc per beure perd l’esperança i actua ferint a la seua filla de manera inconscient. També tracta la injustícia de la poca capacitat de decisió, per no dir-ne cap, que en aquella època tenien les dones front a les condicions imposades pels pares. El paper que té la princesa Maria és totalment representatiu per com estaven els drets de la dona. Estan presentes les tradicions i aliments representatius de les nostres terres i la necessitat de conèixer estes tradicions, o les nostres menjars i festes que ens caracteritzen.

Els personatges són les persones del món real que identifiquen la societat de l’època i el paper de la dona. El Rei, el pare que no valora els sentiments de la seua filla i actua d’una manera completament egoista. La Princesa que representa la xiqueta a la que el seu pare no li fas cas i pel fet de ser dona no se li tracta de la mateixa manera, se li imposen una sèrie de normes. La princesa que té en compte el seu amor i no conviccions econòmiques. I per últim, el Bufó, la persona que fa el que vol d’un rei que per ser autoritari, també és un poquet ignorant.

Aquest llibre va dirigit a totes les persones ja que és un llibre que té un rerefons intens. Sobretot estaria adreçat a xiquets a partir dels 8 anys, és a dir, els que estan començant el segon cicle d’Educació Primària.

Es tracta d’una obra de teatre amb unes bones acotacions que t’apropen a imaginar l’escena i en tot moment queda clar qui està parlant en cada moment. Les il·lustracions estan plenament encertades ja que en tot moment complement el text que trobem i fa que els xiquets pugen imaginar la situació plenament: són en blanc i negre, potser pot resultar un inconvenient.

La tipografia correcta, és clara, llenguatge un tant complicat per estar escrit en un llenguatge tradicional pròpia de les rondalles. Taba blana (inconvenient perquè potser la trenquen). La rima que té el relat el fa més divertit i molt més interessant. El narrador compleix una funció principal especificant en tot moment allò que passa a l’obra. Encara que siga una obra que tot i que és fantasia per la situació dels vins, es basa en una història realista on la metàfora de l’obra moltes voltes és completament relacionada amb el món real.

Respecte l’estructura dir que l’acció s’especifica en tot moment, ens podem imaginar l’espai i el temps potser no està directament mencionat però pel context es pot imaginar.

Per últim, considere que és una obra molt adequada per a iniciar als xiquets en el teatre. A més es pot considerar molt senzilla de representar i pot donar moltes respostes a possibles explotacions didàctiques. Està molt bé estructurada, i les acotacions són molt completes. Això facilita al lector a situar als personatges en l'escena.