2ª Animació Lectora: Jordi Raül Verdú

Jordi Raül Verdú

Va nàixer a Alcoi (Alacant) l'any 1960. És mestre des de 1981. Imparteix cursos de tècniques i metodologia de l'animació lectora a docents i també a pares i mares. Fa animacions lectores i sessions de contacontes, que en ocasions tenen lloc en el mateix paratge on ocorren els fets de les lectures (muntanyes, barrancs, coves, fonts, etc.) fent d'aquesta forma que els llibres siguen vius i pareguen més reals.

Ell era mestre de Coneixement del Medi a un col·legi, on tots els dies eixien a l'exterior per donar les classes. Un dia van anar de nit al bosc, i els alumnes li van demanar una història. Aquest, amb els monuments que tenia al voltant, va inventar-se històries. Des d'aquell dia va començar a investigar sobre històries de la seua cultura i va ser així com va començar a escriure.

Els meus company van interpretar tres obres d'aquest autor:

• Els fantasmes del mas de Tetuan. Tracta la història d'un xiquet que, amb la seua classe, se'n va d'excursió a la Font Roja. Allí indagaran sobre els misteris que guarda el bosc, i viuran l'aventura més gran de les seues vides.

• El jugador de Petrer. Tracta la història de Don Pere Mestre, un home aficionat a jugar-se els diners, fins que un dia va perdre-ho tot. Però... recuperarà la seua fortuna?

• El Dinosaure. En l'època prehistòrica convivien dos dinosaures amb els homes primitius. Tots dos viuran una gran aventura... però seran capaços de fer-se amics?

VALORACIÓ

Els meus companys van realitzar una petita representació de les tres obres mencionades anteriorment. Només van fer servir disfresses i imatges en el projector de la classe amb sorolls per a donar ambient als contes. Hi havia un personatge comú que era el narrador, el qual introduïa les històries. Després apareixien la resta de companys desfressats i els mateixos contaven la seua història.

Encara que no contaran cap conte fins al final, va ser una bona animació lectora, ja que van interactuar molt amb el públic.

Per altra banda, pel que fa a la normativa, cal dir que la pronunciació fou bona, el vocabulari emprat va ser senzill i a més, parlaven amb molta fluïdesa. Això feia que resultara molt més amena i fàcil d'entendre.

Nota: 9.