Joan Salvat-Papasseit

Fou a l'any 1917 que publicà el seu primer poema "Columna vertebral: sageta de foc" i ideològicament es decanta cap al que ell anomenarà Divina Acràcia, és a dir que comença a desvincular-se del pensament polític.
El 1919, neix Salomé, la seva primera filla. Això l'anima a escriure les proses infantils Els nens de la meva escala, editades a la revista La Mainada (1921).
El febrer de 1924 mor la seva filla Núria; la
tuberculosi pulmonar de Salvat-Papasseit entra en una fase crítica i el
visiten els amics escriptors i pintors, a alguns dels quals mostra
poemes inèdits que guardava sota el coixí. Mor el 7 d'agost de 1924, a
casa seva, al carrer de l'Argenteria, de Barcelona. Apareix Óssa menor (1925) en una edició pòstuma.
La ciutat de Barcelona recorda Joan Salvat-Papasseit amb un monument al Moll de la Fusta, al peu del qual hi ha reproduït el poema "Nocturn per a acordió", que fa referència a l'època en què l'autor va fer-hi de vigilant nocturn.
La ciutat de Barcelona recorda Joan Salvat-Papasseit amb un monument al Moll de la Fusta, al peu del qual hi ha reproduït el poema "Nocturn per a acordió", que fa referència a l'època en què l'autor va fer-hi de vigilant nocturn.
Obres infantils i juvenils.
Poesia:
Narrativa:
Comentarios
Publicar un comentario