Conte embastat

Consisteix a proporcionar a l’alumnat l’estructura del conte a partir d’una sèrie de preguntes que han de contestar. Les preguntes es basen en l’estructura de la rondalla fantàstica descrita per Vladimir Propp. El primer a utilitzar aquest recurs va ser Gianni Rodari a la Gramàtica de la fantasia.

Ens basem en la proposta de: Dolors Badia, Núria Vilà i Montserrat Vilà, Contes per fer i refer. Recursos per a la creativitat. Barcelona, Graó, 1985. 

Les preguntes que hem seguit per a fer el nostre propi conte embastat són:

1. Qui pot ser l’heroi de la història?
2. Què pot desitjar, o què li pot faltar, per a ser feliç?
3. Qui aconsella o ajuda l’heroi?
4. Com marxa cap a l’aventura?
5. Qui troba pel camí?
6. Quines proves o obstacles troba l’heroi pel camí?
7. On arriba al final del seu viatge?
8. Allí viu el seu adversari. Com és?
9. Primer, l’heroi és vençut. Com?
10. Com l’ajuda el seu amic?
11. Expliqueu com l’heroi s’enfronta una vegada més
    amb el seu enemic, però ara per a véncer-lo i apoderar-se d’allò que havia anat a buscar.
12. L’heroi torna cap a sa casa, però és perseguit pels aliats del seu enemic. Quins poden ser els últims obstacles?
13. Final de la història explicat lliurement.

I a continuació, mostraré uns dels contes embastat que hem escrit tots els meus companys de classe i jo:

En un país molt llunyà hi havia un nen petit que desitjava volar com si fóra un pardalet. Es passava totesl lesnits somiant que podia volar i llavors, podia tocar els núvols esponjosos com cotó de sucre.

Un dia, un viatger li va aconsejar  que es fabricarà unes ales amb plomes de pardals tropicals. No obstant això, el xiquet es va perdre dins d’un bosc fosc i tenia molta por perquè no sabia com podria eixir d’allí.

De sobte, va aparèixer un altre nen amb unes ales molt grans fabricades amb plomes de pardals tropicals, tal com ell volia aconseguir.

Aquest xiquet era molt roí. Més fort que el vinagre i més alt que un pi. Aquest xiquet misteriós, de nom Manza, es veia que no era de bona mena.

Els xiquets van lluitar i, a la fi, les seues ales va poder robar i a Manza va matar.

Així, amb les seues ales va arribar als núvols. Als núvols va trobar a San Pere que li va dir que com havia assassinat no mereixia les seues ales. De sobte, el xiquet va començar a caure del cel...
Quan va caure a terra, el xiquet va ser empresonat pels reis del país de les gàlies, però es fa un amic d’allí que l’allibera i li ajuda a tornar a terra. Tanmateix, quan estaven fugint, els va agafar la guàrdia real i van lluitar fins que el sol es va anar. Finalment, el xiquet i el seu nou amic van tornar a casa.